RESULTATS

Com podem observar, a la pregunta de la franja d’edat, el 50% del total han respost que tenen entre 19 i 21 anys, el 34,4% tenen entre 16 i 18 anys i el 15,6% tenen entre 22 i 25 anys.

A la pregunta del gènere, el 62,5% de les persones que han respost són de gènere femení, el 18,8% són de gènere masculí, el 15,6% són no binàries i el 3,1% prefereix no dir-ho.

Sobre la seva orientació sexual, el 46,9% són heterosexuals, el 28,5% són bisexuals, el 12,5% són homosexuals i el 12,5% restants prefereixen no dir-la.

Sobre la pregunta de si actualment practiquen algun tipus d’esport, el 53,1% han respost que no practiquen cap tipus d’esport actualment i el 46,9% ha respost que sí que en practiquen.

En aquesta pregunta, trobem una diversitat d’esports que ens ensenya una distribució equilibrada, tot i que veiem que hi ha una lleugera preferència pels esports d’equip com el futbol o el futbol sala (26,6%). També trobem la presència d’esports individuals com podria ser l’atletisme (13,3%) i també trobem com a esport bastant comú, el ball, amb un 13,4%.  Per acabar, els percentatges restants (5), tots del 6,7% que representen a 1 persona per cada esport, realitzen bàdminton, bàsquet, waterpolo, natació i pàdel.

En la pregunta “has presenciat o experimentat comportaments homòfobs en l’entorn esportiu?”, trobem que tot i que la meitat de les respostes no han tingut cap experiència amb comportaments homòfobs en el seu entorn esportiu, un 50% combinat ha tingut contacte de manera directa o indirecta amb la situació, això ens dona a entendre que encara hi ha homofòbia en l’esport.

En aquesta pregunta ens trobem amb la conclusió que els comportaments homòfobs més comuns són de tipus verbal com els insults, els comentaris i les bromes (68,8%), seguit de l’exclusió; com excloure a algú d’alguna activitat o joc (43,8%) i la física, com a menys comú amb un 31,3%. Aquestes dades són preocupants perquè ens fan veure que encara fan falta campanyes, per exemple, d’intervenció en algun d’aquests casos en l’àmbit esportiu.

El context més destacat en el que s’han donat més comportaments és en xarxes socials relacionades amb l’equip o l’esport amb un 62,5%, això reflecteix una presència més gran de comportaments problemàtics o conflictes en l’àmbit virtual.

Durant partits o competicions és la segona resposta més votada amb un 50%, això reflecteix que aquests comportaments també són freqüents en moments d’alta pressió com podria ser una competició.

Durant els entrenaments és l’escenari menys propens a què passi alguna d’aquestes situacions amb un 18,8% del total.

Amb aquesta pregunta podem concloure que les xarxes socials s’han convertit en un espai on hi ha tot tipus d’interaccions durant tota l’estona i permeten interactuar sense saber la identitat d’una persona.

Més de la majoria dels participants de l’enquesta (62,5%) opinen que aquests comportaments no han afectat de manera directa en el seu rendiment esportiu, això reflecteix que aquests comportaments molts cops passen desapercebuts o la gent no els veu amb molta rellevància.

Amb un 37,6% (si sumem les dues primeres possibles respostes), han dit que aquests comportaments homòfobs sí que han tingut un impacte en el seu rendiment.

Pensem que s’haurien d’implantar algunes estratègies per intentar reduir aquests comportaments, ja que hi ha molta gent que els hi afecta i això podria fer del seu entorn esportiu un espai més segur.

En aquesta pregunta podem veure com els efectes psicològics més comuns són la baixa autoestima (68,8%) i la pèrdua de la motivació (56,3%) de les esportistes, això reflecteix que els comportaments a part d’afectar a la nostra salut mental, també afecta el rendiment com a esportista. La depressió (31,3%) i l’ansietat (37,5%) són els efectes menys votats, això reflecteix que aquests comportaments poden acabar afectant la salut mental dels esportistes.´

A la següent pregunta “consideres que l’homofòbia afecta la seguretat i el benestar emocional en el teu entorn esportiu?”, la gran majoria (91,6% sumant “Sí, bastant” i “Sí, en alguna cosa”) pensa que l’homofòbia té nivell d’impacte en el benestar emocional i la seguretat en l’àmbit esportiu. El resultat exposa la necessitat d'incidir en el tema i la necessitat de què es creïn espais esportius més segurs i inclusius. Al contrari, un 8,3% del total considera que l’homofòbia no els afecta en res al seu entorn esportiu.

A la pregunta “com reaccionen els entrenadors o directius quan hi ha comportaments homòfobs en l’equip?”, veiem com la majoria d’entrenadors no intervenen (58,3%), això ens indica una manca de compromís per part dels entrenadors per poder fer front a aquest tipus de comportaments. Seguidament, veiem com per part d’alguns entrenadors s’intenta resoldre, però ho fan sense sancionar, també veiem que per part d’alguns entrenadors sí que es prenen mesures i se sanciona i veiem com hi ha gent que mai ha presenciat cap reacció d’aquest tipus, en aquest últim cas podem intuir que ens pot indicar que hi ha una realitat diferent en alguns entorns de l’àmbit esportiu. Com a principal conclusió pensem que hi ha entrenadors que tenen una actitud molt passiva o poc efectiva davant els comportaments homòfobs.

A la pregunta "Sents que els teus companys/es d'equip donen suport a la inclusió i el respecte cap a totes les orientacions sexuals?" ens trobem que un 41,7% afirma que el suport és parcial, és a dir, falta un marge de millora per fer un espai més segur i inclusiu. 

El 25% assenyala que falta encara suport i l’altre 25% percep el contrari, aquí veiem una realitat mixta entre diferents equips o experiències. Per acabar, només un 8,3% diu haver presenciat comportaments i accions homòfobes, que tot i que siguin esporàdiques continuen sent preocupants. Amb aquesta pregunta i les seves respectives respostes veiem com falta molta inclusió per parts iguals.

En aquesta pregunta podem veure com hi ha una falta generalitzada de suport amb gairebé la meitat (41,7%), indicant que mai s’han ofert recursos de suport, això evidencia una mancança en l’àmbit esportiu per gestionar i afrontar aquest tipus de situacions. 

Veiem com dins de l’equip un 25% (8,3%+16,7%) ha notat un suport emocional limitat per part dels companys i companyes del seu propi equip i entrenadors, s’aprecia que les iniciatives són molt poc eficaces. 

Un 33,3% comenta que no ha demanat suport, ja sigui per desconeixement, estigma, desconfiança… això ens indica que s’ha de normalitzar i s’ha de fer alguna cosa amb els recursos que hi ha.

La majoria de les persones (62,5%) considera que l’arrel del problema és la falta d’educació i sensibilització al voltant de l’homofòbia. 

El 12,5%, pensa que falta intervenció per part d’entrenadors i directius, és a dir, que tinguin un paper bastant més actiu.

El 15,6% pensa que falten polítiques clares, ja que les que hi ha actualment no són efectives per abordar l’homofòbia. 

I un 9,4% pensa que sí, que les mesures actuals són suficients per combatre l’homofòbia en l’esport.  

La majoria considera que les mesures actuals no són suficients per combatre l’homofòbia en l’esport. És essencial treballar en conscienciació i educació, i també en el desenvolupament de polítiques més clares i efectives.

En aquesta pregunta, veiem com la majoria pensa que sancionar de manera clara davant d’algun comportament homofòbic és una bona manera per millorar la situació actual, també veiem gent que opina que les campanyes de conscienciació és la millor manera o l’entrenament i educació per entrenadors i directius. 

L’opció menys votada són els espais segurs. 

Les sancions clares i l’educació per entrenadors i directius sembla ser l’estratègia més afectiva per reduir l’homofòbia en els esports, tot i això, de manera combinada, també es poden crear espais segurs per parlar del tema.

A la pregunta “estaries disposat/da a participar en campanyes o grups que treballin per a reduir l’homofòbia en l’esport?” hi ha un 43,8% que diu que sí que estarien disposats, per tant, aquest resultat és esperançador, perquè ens mostra que una part de les persones que han votat tenen la voluntat d’actuar de manera activa contra l’homofòbia.

Un 37,5% de les persones han votat “tal vegada”, per tant, tenen dubtes, podem intuir que estarien disposades a participar si es donessin les condicions adequades, com una millor informació sobre les campanyes. Pensem que si les campanyes incloïssin accions informatives i motivacionals, la gent que té dubtes, acabarien sumant-se a aquestes campanyes.

Finalment, un 18,8% de la gent diu que no estarien disposades a participar en campanyes o grups.

La majoria dels enquestats (43,8%) creuen que els actes de discriminació homòfoba ocorren sovint en l'esport. Un altre grup significatiu (28,1%) considera que succeeixen rares vegades, mentre que el 18,8% pensa que passa a vegades. Les opcions extremes, "mai" i "sempre", són les menys seleccionades, cosa que indica que la percepció general és que hi ha certa freqüència de discriminació, però no és percebuda com a constant o inexistent.

Ens trobem dins d’aquesta pregunta amb les diferents opinions dels enquestats:

Sí: És l'opció majoritària, amb el 57,1%. Això indica que més de la meitat dels enquestats consideren que hi ha esports menys inclusius pel que fa a l'orientació sexual.

No: Representa l'11,4%, un grup més petit que no percep aquesta falta d'inclusivitat.

Sí: Té un 14,3%, que coincideix amb els que diuen "sí" però inclouen una explicació o detall.

No estoy seguro: Té una representació menor, amb un percentatge més baix, indicant dubte o falta de claredat.

Futbol: Algunes respostes concreten que el futbol és un esport percebut com a menys inclusiu.

Futbol/ball, bàsicament esports que estiguin idealitzats en algun sexe: Aquestes respostes també apunten al futbol i altres esports estereotipats. 

Futbol, bàsquet…: Alguns participants assenyalen específicament futbol i bàsquet.

Més de la meitat dels enquestats pensen que hi ha una falta d'inclusivitat en certs esports, especialment en aquells amb estereotips de gènere marcats, com el futbol i el bàsquet.

En aquesta pregunta, el 87,5% (sumant "Sí, en gran manera" i "Sí, en part") dels enquestats creuen que el públic té algun nivell d’influència en el comportament homòfob cap als jugadors. Això posa de manifest la percepció generalitzada que l’afició pot reforçar o perpetuar actituds discriminatòries. Només un 9,4% nega que el públic tingui cap efecte, indicant que són molt pocs els que no veuen aquesta connexió. La majoria creu que aquesta influència no és necessàriament extrema ("en part"), però sí que existeix.

Per finalitzar, ens trobem amb l’última pregunta on veiem que la majoria (48,6%) reconeix la dualitat de les xarxes socials, assenyalant que poden tenir un impacte positiu o negatiu depenent de la situació. Això implica que les xarxes no són intrínsecament bones o dolentes, sinó que el seu efecte depèn de com es gestionen i utilitzen.

Un 34,2% es divideix entre percepcions totalment positives o negatives. Això posa de manifest que existeixen grups que experimenten clarament només un dels efectes.

Un 17,1% no té una opinió formada, el qual pot indicar falta d’experiència o informació sobre aquest tema.