CONCLUSIONS

Aquest estudi analitza la problemàtica de la violència homòfoba en l'esport, centrant-se en els joves de 16 a 25 anys de Lleida. Encara que avui en dia són molts els esforços per promoure la inclusió, l'homofòbia continua sent una realitat preocupant que afecta negativament la salut mental i el rendiment esportiu d'aquests joves. 

Abans de començar aquest treball teníem el pensament del fet que on més trobem homofòbia és en el futbol, per tant, el nostre objecte d'estudi era veure com afecta això en la població jove. Després de realitzar les enquestes hem pogut observar que és cert que el futbol és l'esport més afectat per l'homofòbia, ja que segons els enquestats siguis home o dona es rep discriminació no importa com.

Les conclusions que podem extreure després de fer el treball són vàries:

Per començar, trobem que hi ha un comportament homòfob persistent, pel fet que el 50% dels enquestats han presenciat o experimentat ells mateixos alguna vegada algun tipus de comportament homòfob, entre els quals destaquen els insults verbals i l'exclusió social. Podem dir que aquests comportaments són especialment freqüents a les xarxes socials i durant les competicions, la qual cosa ens diu que la violència homòfoba no sol es produeix en un entorn real i en persona sinó també en un entorn virtual.

A través de les enquestes hem pogut observar que a causa de l’homofòbia es poden arribar a crear efectes psicològics i de rendiment bastant negatius, com són per exemple la baixa autoestima i la pèrdua de motivació. Encara que la meitat dels enquestats han dit que aquests comportaments no han afectat de manera negativa en el seu rendiment, la resta diuen que si hi ha conseqüències negatives, per tant, podem dir que és bastant necessari arribar a crear espais més segurs i inclusius perquè els joves no tinguin mancances de cap mena a l'hora de realitzar algun esport.

Hem observat que hi ha una gran manca d’intervenció i suport per part dels entrenadors, ja que més de la meitat afirmen no haver intervingut enfront comportaments homòfobs, i això demostra que hi ha una falta de compromís i inclús formació per abordar situacions de discriminació entre els joves, perquè no es proporciona cap mena de recursos de suports per aprendre a gestionar aquests tipus de conflictes (trobem que la manca d’educació i conscienciació juga un paper bastant important com a causa principal de l'homofòbia en l’esport). És important millorar aquesta problemàtica i fomentar campanyes de conscienciació i formació específica per a entrenadors i directius, mostrant així la importància de promoure el canvi cultural per garantir que els entorns esportius siguin més inclusius i segurs.

Com a conclusió, l'homofòbia en l'esport continua sent un problema que requereix atenció urgent. S'ha de prestar atenció a la sensibilització i educació de tots els implicats (especialment entrenadors i administradors), i s'han de posar en marxa mesures clares i efectives per prevenir i sancionar aquest comportament. Només amb una acció concreta i un compromís col·lectiu podem garantir que l'esport sigui un espai de respecte, inclusió i benestar per a tothom, independentment de l'orientació sexual o la identitat de gènere.